“Viure al poble sí, viure al poble no”, va ser el títol d’una xarrada-col·loqui que tenia com a objectiu treure a la llum els Pros i els Contres que hi han a Vilafranca en els aspectes econòmics, socials, culturals,sanitaris, etc.

Com a tot col·loqui ben representatiu, les opinions van ser ben diverses, però la realitat és tossuda i la tendència de les vilafranquines i dels vilafranquins joves segueix com els darrers anys: les vacances, festes i caps de setmana al poble, a treballar i a viure a fora (generalment a Castelló).

Al analitzar pel damunt un poc aquesta situació, podem assenyalar alguns motius:
  • El tancament  al poble de diferents empreses, el trasllat de parts significatives d’altres a Castelló.
  • La creixen influència de Castelló en la majoria dels aspectes que fan acollidora una població: treball, estudis, diversió, cultura.
  • La pèrdua de l’esperit emprenedor.
  • El no haber-se fer realitat la reivindicació més consensuada de les diferents convocatòries electorals municipals: El Polígon Industrial.
  • Les polítiques contraries a l’equilibri territorial, practicades per tots els partits que han tingut el poder,les quals no han fet altra cosa que beneficiar econòmicament a les grans ciutats, també a les zones costaneres, sempre en detriment de les poblacions d’interior (sempre està l’excepció de Morella).
A tots els anteriors aspectes negatius, cal contraposar els progressos experimentats pel poble, sobretot en els aspectes sanitari, educatiu, social, cultural, esportiu, etc. que sense cap mena de dubte i com sol dir-se “estem millor que mai”.
Una vegada hem anomenat pros i contres ens queden per fer algunes preguntes:
Que s’ha fet malament?.
Que caldria fer?.
Qui ho tindria que redreçar?
La crisi econòmica actual empitjorarà o millorarà la situació?
Tenim ganes i il·lusió els vilafranquins i les vilafranquines de redreçar la situació?