Fer la cimera mundial per canviar el model econòmic financer a USA, és d’entrada una garantia de que no servirà per res, el pes econòmic més fort el tenen les economies emergents i els països amb recursos energètics, (encara l’actual abaratiment de les matèries primeres).Deixar a les economies emergents comerciar amb la resta de països, sense obligar-los a instaurar condicions socials, laborals i de respecte mediambiental, comporta un creixement imparable d’aquestes economies, encara que siga a costa del seus règims esclavistes.Aquest ha segut un dels motius més importants de l’actual crisi,l’explicació és la següent: Els Estats Units, a partir de la històrica visita de Nixon van vore en el potencial humà de Xina i altres països poc desenvolupats econòmicament, una possibilitat de que les seues empreses pugueren produir a  aquestos països a més baix cost que la la resta del mon occidental.El que no es van imaginar és que la resta de països occidentals farien el mateix,encara menys que països com Xina desenvoluparien una industria pròpia de primer nivell, conseqüència, destrucció de les economies occidentals, remeis, (entre altres) emprar diners als mateixos xinesos per a que els pugueren comprar els seus productes (els xinesos han estat injectant a raó de mil milions de dòlars diaris als Estats Units, les xifres actuals son una incògnita).

Com que les economies occidentals (sempre hi ha excepcions) seguien lògicament empobrint-se, especialment la teòrica primera potència mundial, van probar a recuperar l’economia amb un salvatge impuls del negoci inmobiliari, ja que han malvaratat els diners de particulars i entitats de la resta del món. Pot ser que a partir d’ací tots estem assabentats del que ha passat, el que si que cal lamentar és el fet que per culpa d’aquestes polítiques, s’han aniquilat els estalvis de gent que s’ho havia guanyat amb molt d’esforç i privacions.