Els blogs no estan de moda

Eixim al carrer i practiquem la democràcia real.

Per exemple parlem del per qué cap partit,sindicat, empresaris etc. quan parlen de com solucionar la crisi anomenen la globalització com a principal motiu de culpa.

Vaja,si resulta que tenia un Bloc

Els blocs de gent corrent ja no estan de moda, els de gent coneguda, no massa.
Clar que els darrers quatre o cinc anys han sigut una bassa d`oli, no cal que malbaratem el temps fent raonaments del perqué de les coses que han anant passant.
Ah!!!!,que si que han passat coses, que me dius,estem en crisi?. No deu ser molt forta,ja que la gran majoria de la gent no es queixa.
Caldrà posar-mos les piles i vore si esta passant alguna cosa, més encara,caldrà esbrinar si hi ha culpables i a quins interessos responen.

Fa més d’un any s’hem va ocórrer publicar el bloc,com que la gent interessada en comentar i fer aportacions era escassa,no he publicat res més.

Repasso els temes i els continguts i no canviaria quasi res,i això que fa  com deia més d’un any.Sobretot en l’aspecte socioeconòmic.

Ara, amb la crisi de Marie Claire,seria un bon moment de aportar raonaments,evidentment no ho faré, per què?: vergonya,si, vergonya tinc de moltes coses que es diuen al poble al voltant del ERO de Marie Claire.

Resumint : EGOISME

INAUGURACIÓ DEL POLÍGON INDUSTRIAL DE VILAFRANCA 12150

Aquesta és la noticia que fa temps esperem:

INAUGURACIÓ DEL POLÍGON INDUSTRIAL DE VILAFRANCA 12150

La data prevista per a la inauguració d’aquesta infraestructura es vol fer coincidir amb la Fira de la Magdalena 2009.

El polígon Industrial de Vilafranca sempre ha tingut el consens de totes les forces polítiques del poble, sense excepció, i més encara, ha sigut la promesa més important als programes electorals des de la reinstauració de la Democràcia.

L’esperada inauguració de ben segur omplirà de satisfacció les empreses del poble i la gent emprenedora, també de pobles veïns, que en el seu moment van expressar el desig d’instal·lar-se al Polígon: unes per ampliar, altres per millorar, altres per estalviar arrendaments, etc. però sempre amb la convicció de que una infraestructura d’aquestes característiques farà que les dificultats actuals per trobar solars amb les infraestructures necessàries, amb la paperassa administrativa resolta i sobretot a preus raonables, passen a la història.

Evidentment el que heu llegit fins ara és mentida, lamentablement.

La intenció d’aquesta mentida, si no piadosa, sí benintencionada, és obrir el debat de perquè el Polígon Industrial no està en marxa.

No sé quines són les dificultats actuals per posar-lo en marxa, tampoc si l’Ajuntament actual el té com a prioritat absoluta. En tot cas, el que trobo en falta, vist com s’eternitza el tema, és una  convocatòria a totes les persones i entitats del poble concienciades de l’urgència del projecte, per fer pinya i treballar per la consecució d’aquest vital projecte per a Vilafranca.

Remeis a la crisi

Quan les crítiques de partits,comentaristes,companys de treball etc.,son en bona part contraries a les mesures econòmiques del govern de Zapatero,dubtes,més encara si coincideixen en partits que no son de la teua simpatia,però tambè te fa pensar que ho facen comentaristes,amb els quals solies coincidir,que dir si els que no entenen la politica governamental,son companys de treball,gens sospitosos d’ideologia dretana.

Des de els famosos 400 Euros,fins als 8.000-milions d’Euros per als Ajuntaments,hi ha pel mig una serie de mesures econòmiques anticrisi,que si tenen una característica majoritària,és la despesa en activitats no destinades a l’economia productiva.

No entenc que un govern pense reactivar l’economia,sense donar prioritat i facilitats de tota mena,tant als treballadors,com a les empreses productives, ja que a la fi son els que omplen les arques de l’Estat.

Contràriament i per concretar en alguna de les actuacions,diu que destinarà 8.000- milions d’Euros  als Ajuntaments, els quals a part de fer generalment obres innecessàries i poc viables de cara al futur,majoritàriament son mal gestionades,però sobretot no generaran riquesa i treball de cara al futur .

Per concretar, pareix que l’opinió del carrer, va en el camí de no malversar els diners dels contribuents/tes en organismes públics, però sobretot en la banca i les immobiliàries.

Viure a Vilafranca 12150(1)

“Viure al poble sí, viure al poble no”, va ser el títol d’una xarrada-col·loqui que tenia com a objectiu treure a la llum els Pros i els Contres que hi han a Vilafranca en els aspectes econòmics, socials, culturals,sanitaris, etc.

Com a tot col·loqui ben representatiu, les opinions van ser ben diverses, però la realitat és tossuda i la tendència de les vilafranquines i dels vilafranquins joves segueix com els darrers anys: les vacances, festes i caps de setmana al poble, a treballar i a viure a fora (generalment a Castelló).

Al analitzar pel damunt un poc aquesta situació, podem assenyalar alguns motius:

• El tancament  al poble de diferents empreses, el trasllat de parts significatives d’altres a Castelló.
• La creixen influència de Castelló en la majoria dels aspectes que fan acollidora una població: treball, estudis, diversió, cultura.
• La pèrdua de l’esperit emprenedor.
• El no haber-se fer realitat la reivindicació més consensuada de les diferents convocatòries electorals municipals: El Polígon Industrial.
• Les polítiques contraries a l’equilibri territorial, practicades per tots els partits que han tingut el poder,les quals no han fet altra cosa que beneficiar econòmicament a les grans ciutats, també a les zones costaneres, sempre en detriment de les poblacions d’interior (sempre està l’excepció de Morella).

A tots els anteriors aspectes negatius, cal contraposar els progressos experimentats pel poble, sobretot en els aspectes sanitari, educatiu, social, cultural, esportiu, etc. que sense cap mena de dubte i com sol dir-se “estem millor que mai”.

Una vegada hem anomenat pros i contres ens queden per fer algunes preguntes:

Que s’ha fet malament?.

Que caldria fer?.

Qui ho tindria que redreçar?

La crisi econòmica actual empitjorarà o millorarà la situació?

Tenim ganes i il·lusió els vilafranquins i les vilafranquines de redreçar la situació?

Cimera mundial

Cuxaro,totalment d’acord:per a gustos colors, però m’agradaria que puntualitzares en que no estàs d’acord en la meua humil visió del perquè de l’actual crisi mundial.

Relacionat amb el tema, si que m’agradaria parlar del tema REPSOL: fa com qui diu quatre dies l’economia valenciana i de la resta del estat,érem (així ens ho dien tant Zapatero com Camps) l’enveja del mon, el negoci o la màfia  immobiliària, ho deixo al vostre gust,van ser els promotors del creixement econòmic, Zapatero encara mostra la seua satisfacció per aquest tipus de creixement. Com era d’esperar la bombolla va esclatar i les empreses inmobiliaries, també els bancs, han vist com aquelles dades de beneficis trimestrals espectaculars s’han quedat en no res,en concret SACYR VALLEHERMOSO te un deute de 18.000 milions d’Euros.

Ara resulta que tant una inmobiliària SACYR, com una entitat finanacera, LA CAIXA, necessiten diners per eixugar deutes provocats pels seus “negocis”,i tot el mon es posa les mans al cap perquè una empresa Russa, done igual que siga publica o privada, vulga comprar una important participació de REPSOL.

Reconec que tant la democràcia com el sistema econòmic de Rússia no son un exemple, però unes   preguntes:

Si en lloc dels Russos, foren els Saudites o qualsevol emirat del Golf, hi hauria hagut una sola veu que haguera discrepat, penseu que els règims polítics i econòmics d’aquestos països son un exemple a seguir?

Encara es possible que vist el vist, algú està pensant que el amic Americà te capacitat i voluntat de vindre a salvar  les empreses valencianes o espanyoles.

cimera mundial de washington

Fer la cimera mundial per canviar el model econòmic financer a USA, és d’entrada una garantia de que no servirà per res, el pes econòmic més fort el tenen les economies emergents i els països amb recursos energètics, (encara l’actual abaratiment de les matèries primeres).Deixar a les economies emergents comerciar amb la resta de països, sense obligar-los a instaurar condicions socials, laborals i de respecte mediambiental, comporta un creixement imparable d’aquestes economies, encara que siga a costa del seus règims esclavistes.Aquest ha segut un dels motius més importants de l’actual crisi,l’explicació és la següent: Els Estats Units, a partir de la històrica visita de Nixon van vore en el potencial humà de Xina i altres països poc desenvolupats econòmicament, una possibilitat de que les seues empreses pugueren produir a  aquestos països a més baix cost que la la resta del mon occidental.El que no es van imaginar és que la resta de països occidentals farien el mateix,encara menys que països com Xina desenvoluparien una industria pròpia de primer nivell, conseqüència, destrucció de les economies occidentals, remeis, (entre altres) emprar diners als mateixos xinesos per a que els pugueren comprar els seus productes (els xinesos han estat injectant a raó de mil milions de dòlars diaris als Estats Units, les xifres actuals son una incògnita).

Com que les economies occidentals (sempre hi ha excepcions) seguien lògicament empobrint-se, especialment la teòrica primera potència mundial, van probar a recuperar l’economia amb un salvatge impuls del negoci inmobiliari, ja que han malvaratat els diners de particulars i entitats de la resta del món. Pot ser que a partir d’ací tots estem assabentats del que ha passat, el que si que cal lamentar és el fet que per culpa d’aquestes polítiques, s’han aniquilat els estalvis de gent que s’ho havia guanyat amb molt d’esforç i privacions.

per què no tenim un diari digne en valencià?

El fet que un títol com el d’aquest blog “diari valencià” no estiga registrat per cap empresa periodística, és significatiu del poc interés per publicar en la nostra llengua, menys encara fer-ho sense servilismes i fanatismes.

Encara més important és fer la crítica,  quan calga i a qui calga, ja que actualment,per posar un exemple, tant si parlem de partits,sindicats, com de la majoria d’entitats representatives dels diversos col·lectius ciutadans, veiem que si alguna cosa els caracteritza és el fet d’haver-se tornat acomodatícies, corporativistes i mancades de cap mena d’autocrítica (de dreta a esquerra, sense excepcions).

Com que soc nou en açò dels blogs, tindre temps de comprovar si hi ha gent que tingue semblants raonaments.

Ens llegirem